Un acte de rebel·lia contra la derogació de la Llei de memòria democràtica balear. Així ha definit Mercè Picornell, professora del departament de Filologia Catalana i Lingüística de la UIB, el seminari “Malgrat la por, la solidaritat i la memòria. Retrats de presó de dones durant el franquisme”, que va tenir lloc dijous passat. La raó és que fa dos mesos que la norma va ser abolida al Parlament amb els vots del Partit Popular i Vox.
Per la universitat de l’arxipèlag hi han passat testimonis de la repressió franquista com Roser Rius, que va estar reclosa a la presó madrilenya de Yeserías entre el 1974 i el 1975. La seva història és ja pública i la millor manera de conèixer-la és llegint el volum “Memòria desdibuixada”, un compendi de cartes, reflexions i il·lustracions que l’artista va fer des de Yeserías. Rius és una de les veus que podeu escoltar en aquest reportatge.
Les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer, institució que fa funcionar fins al 1985, també han estat protagonistes de la jornada. Ens ha arribat la seva experiència a través del curt documental Els buits i les paraules de Marina Freixa, codirectora de la pel·lícula i filla d’una de les dones que va estar reclosa al Patronato.
Per acabar, trobareu un resum del contingut de la Llei 2/2018 del 13 d’abril de memòria democràtica de les Illes Balears, que es troba actualment al Tribunal Constitucional. L’exdiputada Laura Camargo, una de les organitzadores de la jornada, ens explica com es va gestar la norma i què significa que el PP n’hagi impulsat la supressió.
Un pòdcast de Mireia Balasch epl Salto Radio.
Podcast: Reproducir en una nueva ventana | Descargar
